Quotes from Gabriel Ferrater

Aleshores, quan jèiem abraçats davant la finestra oberta al pendís d'oliveres (dues llavors nues dins un fruit que l'estiu ha badat violent, i que s'omple d'aire) no teníem records. Érem el record que tenim ara. Érem aquesta imatge. Els ídols de nosaltres, per la submisa fe de després.

Posseït Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu. I ets tu que indecentment t'has estimat per mi fins al revolt: saciada de tu, ara t'excites, te me'n vas darrera d'un altre cos, i em refuses la pau. No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.