Quotes About Reflection

Em persegueixo més ençà dels sentits perquè hi ha sempre algun íntim espai de mi que em manca.

Tinc ancorades a no sé quin port les barques del retorn, i m'avindria potser a desarborar-ne tots els pals a canvi de no res, perquè ara ja no em sedueix intensament cap ruta i em fa falta ben poc per sobreviure.

Ara faig d'angle estèril de la llum. Si em criden, tanmateix, diré que encara no estic a punt, que tinc certes foteses per endegar, mig de nit, mig de dia, que de moment, sisplau, amb mi no hi comptin, que encara em queda molt passat per viure.

Ara, sol i expectant, torno a percebre la plenitud del temps, com el ressò potser desmesurat d'una campana que puntua les hores amb un toc remot i displicent d'indiferència.

Se'm desdibuixa per l'horitzó de pluja la teva imatge, però et mantinc ben viva als dits i a la memòria.

Reposes, i jo reposo en tu, i et penso tendrament, i et veig, i et tinc.

Potser el silenci per descobrir nous ritmes, potser la música per fer molt més intensos els ritmes del silenci. Els fulls dels llibres com un espai molt íntim que mai refusa. Del vent me'n quedo la inquietud que vibra a cada fulla. Pledejo encara, tossut i temerari, amb vells dimonis; un ritme greu compassa raonaments i dubtes. Amb les mancances m'he fet una cuirassa per sobreviure.

Tan estúpidament incoherents, els records s'amunteguen, es disputen el reduït espai de la memòria. Algun preval durant un temps molt breu damunt els altres, fugaçment s'imposa i és un llampec que il·lumina el desori.

En un home de fusta em converteixo per vell i per mesell i solitari. Tot m'és sobrer fora de tu que em manques i tot m'emplena tanmateix de vida. No moriré de mort fantasiosa, sinó d'una absurda i lenta malaltia que em podrirà com us podriu vosaltres.

ESCRIC DE TU Escric de tu i de mi per recordar-te. La tarda em pesa suaument als muscles i dibuixa l'espai en què et retrobo sense tenir-te. Tota l'esperança se'm fa desig intens a la mirada i l'ombra de tu pels marges solitaris. Escric de tu i de mi, des d'aquest angle de tarda que ens pertany perquè vam fer-ne l'àmbit fecund i clar dels nostres somnis.

Potser si torno de puntetes m'acollirà la mateixa divagatòria complaença que enyorava, i no hauré de retre comptes d'una tan llarga absència. Pugnen els versos per obrir-se pas entre la fronda de vells moviments obscurs i contumaços, però l'ordre restablert amb esforç és una melodia que ja puc repetir amb dits insegurs només tancant els ulls.

I ara torna la lúcida tristesa, una mirada fonda i vehement que no vulnera límits i reposa en qualsevol objecte.

Truques insistentment a moltes portes però ja saps que no hi haurà resposta. Doncs bé, que cadascú recullo el seu cadàver i, si pot, miri de fer-se un enterrament digne, presentable.

Pur en l'oblit, i encès, i solitari, que tot se'm faci pedra de desig, arbre de llum, refugi de silenci.

El buit és un preu alt per sobreviure quan no voldries més que reposar i beure a petits glops la poca vida que et falta per viure. Consirós i lúcid et revoltes - contra què No pots fugir de tu mateix ni ho vols. Tota pregunta ha esdevingut inútil i ho seria també tota resposta.

Sovint, de nit, em desvetlla l'enyor i faig recompte, ingenu i greu, de tantes afinitats perdudes, dels propòsits desats en un calaix per no fer nosa.

Me'n vaig per sempre, però tornaré. Discretament aposto pel futur, discretament, perquè me'n queda poc.

Atura el temps si pots, i si no pots atura't tu i aprofita el silenci per escoltar la veu que et representa.

A precari Des d'un ponent eixut, contradictori. Tot el que tinc és poc per redreçar dignament la malmesa singladura. Tampoc no em sobra temps. I, això no obstant, els versos pel seu compte bescanvien silencis per paraules i exigeixen un alt tribut de vida. No puc, doncs, reposar ni vull fer-ho. Més m'estimo veure'm entrar lentament al recinte que jo mateix he anat configurant i seure i esperar fins que algú em cridi des d'un ponent contradictori.

Aleshores m'adono que sóc sol a l'andana, sol enmig de la gent que no es commou veient om te m'allunyes. I ara penso que aquest adéu no és pas igual que els altres, que no tornaràs més i, tanmateix, no he deixat d'estimar-te.

Think about your story in a new way,' the wise person says. 'You've been thinking of it as a loss. Now think of it as a liberation. What happened to you--it actually freed you up. And it didn't just free you up any old way. It freed you from some dead weight of the past so you could find a new home that would bring life to some part of you, maybe the best part of you.

If there's something your partner does that makes your relationship too bad to stay in, and he acknowledges it, but he's in fact unwilling to do anything about it, and if his unwillingness has been clear for at least six months, you'll be happier if you leave.

Knowing there's a reason for what happens also saves us from being filled with blame.

I look for the humanity in people, however big the politics or oppressive the situation may be, whether it's subsumed within a human being or between two human beings. I want to help us hold a mirror to ourselves.