Quotes from Miriam Toews

La Mariche no es pot reprimir més. Titlla l'Ona de somiadora. Som dones sense veu, puntualitza l'Ona, tranquil·la. Som dones sense temps ni lloc, fins i tot sense la llengua del país on vivim. Som mennonites sense pàtria. No tenim cap lloc on tornar, fins els animals de Molotschna estan més segurs a casa seva que nosaltres, les dones. Totes les dones tenim els nostres somnis… Així que, i tant que som somiadores.

She told me that the brain is built to forget things as we continue to live, that memories are meant to fade and disintegrate, that skin, so protective in the beginning because it has to be to protect our organs, saga eventually - because the organs aren't so hot anymore either - and sharp edges become blunt, that the pain of letting go of grief is just as panful or even more painful than the grief itself.

L'autoritat fa que les persones siguin cruels.

Ens hem d'afanyar, va dir. Però no fugiu pas, vaig fer. No sou pas rates que s'escapen d'un edifici que crema. Es va tornar a posar a riure. Exacte, va dir. Hem triat d'anar-nos-en.

No m'havia fixat que rigués tant, com la seva mare, com les dones de Molotschna. Que es reservaven l'alè per riure.

La Salome continua de seguida: El temps ens curarà l'aflicció del cor. L'objectiu final és la nostra llibertat i la seguretat, i els que impedeixen que l'aconseguim són els homes. Però no tots els homes, diu la Mejal. L'Ona puntualitza: Potser no els homes per se, sinó més aviat una ideologia perniciosa que han deixat que s'apoderés dels cors i dels caps dels homes.

Com és que l'esment de l'amor, el record de l'amor, el record de l'amor perdut, la promesa de l'amor, la fi de l'amor, l'absència de l'amor, la necessitat abrusadora, abrusadora d'amor, la necessitat d'estimar, desencadena tanta violència?

Crec en el que pensava el gran poeta Samuel Taylor Coleridge sobre quins eren els punts cardinals de l'educació primerenca: «Treballar amb amor i així crear amor. Acostumar la ment a la precisió intel·lectual i la veritat. Estimular el poder de la imaginació». Coleridge conclou la seva obra Lecture on Education amb aquestes paraules: «Ben poc s'aprèn de la competició o la baralla, tot s'aprèn de la comprensió i de l'amor».

Les dones del paller m'havien ensenyat que la consciència era resistència, que la fe era l'acció, que el temps s'esgota.

És veritat, diu la Mariche. No tenim pas la intenció de travessar el planeta. I per què no?, replica l'Ona. I afegeix una dada interessant. Sabíeu, diu, que el període de migració de les papallones i dels espiadimonis és tan llarg que sovint només arriben al destí marcat els nets d'aquestes espècies?

Li vaig preguntar què en traurien, ella i la resta de dones, de les actes, si cap no sabia llegir? (I ella, per la seva banda, em podia haver preguntat: Què en traiem de viure si no som al món?)

Veig que el món s'enrotlla sobre si mateix, com onades sense mar ni riba que les contingui.

She once explained to me that, as a Molotschnan, she had everything she wanted; all she had to do was convince herself that she wanted very little.

Em venen ganes de donar-li'n les gràcies, d'abraçar-la. (No, el que en realitat tinc ganes de fer és agafar-la i ballar al voltant del cobert. Quan érem petits, l'agafava darrere de l'estable dels poltres i la portava un tros a coll, corrent, rient, mentre ella em deia que no li esclafés el pit, que li'n fugiria el cor.)

We are aware of many things, instinctively, says Ona quietly, but to have them articulated in a certain narrative way is pleasing and fun.

La Mariche explica que a la Mejal li ha vingut l'atac arran del pensament que les dones podrien fer el seu propi mapa. No es tracta d'un temor conscient d'això de fer un mapa, precisa, sinó del que implica la qüestió: que som mestresses del nostre propi destí. Que ens n'anirem cap a un espai desconegut.

A la hija pequeña de Salome, Miep, la violentaron los hombres entre dos y tres veces distintas, pero Peters ha prohibido que la niña, que tiene tres años, reciba tratamiento médico, alegando que el médico difundiría rumores sobre la colonia y la gente sabría lo de las agresiones y convertirían todo el incidente en un escándalo.

Let's not waste time by dwelling on the unknown. But that's what thinking is

We do not have to be forgiven by the men of God, she shouts, for protecting our children from the depraved actions of vicious men who are often the very same men we are meant to ask for forgiveness.

We mustn't do this. We mustn't play Hot Potato with our pain. Let's absorb it ourselves, each of us, she says. Let's inhale it, let's digest it, let's process it into fuel.

But that's what thinking is, says Ona. And thinking is one of the things we want to be free to do. The things we know to exist or to be true don't require us to dwell on them.

you still have to eat.

She said what makes a tragedy bearable and unbearable is the same thing- which is that life goes on.

He says it's a condition of our relationship that I don't smoke, she says. We laugh. We are tired. Too tired to confront conditions.